L’article 39.1.7 de la Llei de l’Impost de Societats regula la deducció fiscal a les contribuents que participin en el finançament d’activitats de producció audiovisual.
Amb aquest instrument, cooperatives inversores i cooperatives audiovisuals intercooperen en un mateix mercat a través d’un model de finançament coherent amb els valors de l’ESC.
A l’octubre, s’ha signat el primer contracte d’intercooperació entre la cooperativa Clack Audiovisual i la cooperativa inversora Quàlia. Aquest contracte permetrà finançar el curtmetratge Flor del Cel, produït per Clack.
Eloi, que suposa per a Clack Audiovisual aquesta col·laboració?
Una satisfacció molt gran. Hem encaixat molt bé els interessos de les dues parts, i sempre des del principi de la relació de benefici mutu, transparència i voluntat de sumar. Quan una cooperativa de certa envergadura com Quàlia decideix apostar per aquest mecanisme d’inversió social amb un curtmetratge de ficció com Flor del cel contribueix a fer possible un cinema català arrelat al territori i compromès amb la seva memòria feminista i social. És un petit gran miracle. Ens permet pensar noves línies regulars i a llarg termini de finançament de les nostres obres audiovisuals en un marc no lucratiu, social, cooperatiu, generós i d’enfortiment del moviment. I considerem que és estratègic fer-ho de la mà de Seira Impuls Cooperatiu i la cooperativa de segon grau Som Audiovisual, on hi tenim companyes de viatge excepcionals com Bitlab o Quepo.
Quin impacte espereu que tingui aquesta intercooperació al sector audiovisual cooperatiu?
La producció audiovisual cooperativa sovint és més artesanal i de caire independent. Això dificulta l’accés a certs finançaments públics que estan més pensats per models industrials i de gran format. Amb aquesta intercooperació demostrem que la fraternitat, el suport mutu i la voluntat d’impactar social i culturalment no són paraules buides. Des de l’economia social bastim mecanismes que impulsen projectes culturals d’imaginari crític. Ens fan més sostenibles i més forts. Però sobretot incrementen la nostra capacitat com a productors cinematogràfics i audiovisuals de generar discursos més perifèrics, feministes, antirracistes o comunitaris. O que apostin per la llengua catalana. És un pas important per tal de promocionar i consolidar el mercat social català de la cultura. Des dels fets.
Lluís, com ha sigut per a Quàlia el procés d’inversió?
Ha estat molt senzill i transparent. Des del primer moment hem sentit que formàvem part d’un mecanisme col·lectiu amb sentit, no d’una operació financera. La intermediació de Seira i Som Audiovisual ha fet possible que entenguéssim bé el procés i que tot tingués coherència amb la nostra manera de fer: generar retorn social i cultural.
Què us va animar a invertir?
El convenciment que la cultura també és transformadora i que des de l’economia social podem donar-li suport de forma responsable. El projecte Flor del Cel ens va emocionar pel seu arrelament al territori i la mirada feminista. Apostar-hi era una manera de posar el nostre gra de sorra per un model cultural cooperatiu, sostenible i compromès!
Per a més informació, podeu contactar amb [email protected].
